Mi reflekshon 17 ougùstùs 1795

63C35A71-723A-41F6-8C85-07A130DF081E

E último di e dos revolushonnan kontra sklabitut na Kòrsou a tuma lugá na 1795, influensiá pa e revolushon Haitiano. E promé tabata na 1750. Kontrali na otro islanan den Karibe ku a konosé revolushonnan kontra sklabitut te mas o ménos 1850, Kòrsou -despues di 1795 te 1863 ku a abolí sklabitut- no a konosé mas lantamentu.

Riba 17 ougùstùs 2019 nos ta konmemorá 224 aña di e último revolushon kontra sklabitut. Esaki ta mi reflekshon.

Ayera, víktima di diskriminashon awe nos mes ta diskriminá otro pa motibo di sekso, klase ekonómiko, orígen, status di refugiado i preferensia seksual. Un tempu nos mester a sigui siegamente lokual kolonia imponé ku pa definishon ta benefisiá e kolonisadó. Awe nos tin derechi di voto i ta skohe hende kuestionabel, inkapas, denigrante di komportashon i asta ta sigi sostené esnan ku a bende nos isla ku estranheronan pa benefisio personal. Ayera a lucha i asta drama sanger pa libertat. Awe e peliger mas grandi pa nos libertat i outonomia ta nos inabilidat pa atendé nos asuntunan na drechi.

Ketu bai nos ta hunga víktima di sklabitut i kolonialismo enbes di atendé seriamente ku e demoñonan di nos pasado i asumí responsabilidat. I kisas mas prekupante ta nos estado mental manera Pater Michael Mohlmann a deskribí den Het Spiegelbeeld van de Antillen (1951). Nos ta sikológikamente desbalansá pasombra (inkonsientemente) nos ta atmirá i imitá esnan ku a kolonisá i eduká nos via di nan sistema kolonial. Di otro banda nos no ta asumí responsabilidat pa sòru pa nos bienestar. Pa kompensá e bashí nos ta buya ku material ku hopi biaha nos no por ‘afford’, kreando suidadanonan komediante sin ku nos ta akseptá ku en realidat a internalisá un kultura di kompleho di inferioridat.

Mi sa ku no ta tur lo ta di akuerdo. Esei no ta importante. Komo desendiente di muhénan katibu prosedente di lokual awe ta Mali i ku via Boneiru a pisa Kòrsou na final di siglo 18, mi tambe ta karga un sikraris di sklabitut. Nos no por lubidá nos pasado. Pero nos pasado ta duna nos ningun derecho pa kometé e mesun fayonan ku otronan a kometé ku nos. Manera hende grandi nos mester atendé ku e dolónan. Kada un di nos mester traha pa no laga e pasado aki ta e faktor ku ta limitá nos realisá nos potensial.

Willemstad, Kòrsou

Author: alexdavidrosaria

Alex Rosaria is from Curaçao. He has a MBA from University of Iowa. He was Member of Parliament, Minister of Economic Affairs, State Secretary of Finance and United Nations Development Programme Officer in Africa and Central America. He is an independent consultant active in Asia and the Pacific.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: